Dr. Ramon Orriols

La planta del tabac (Solanacia-Nicotiana-Tabacum) és originaria d'Amèrica, des d'on la varen portar els colonitzadors espanyols. L'any 1492, en què els espanyols varen arribar a Amèrica, varen descobrir amb sorpresa com els seus habitants fent ús del tabac, "adormien les seves carns, s'embriagaven i deien que mai estaven cansats..." segons les paraules del Pare Bartolomé de las Casas en la seva Història General de les Índies.

Un espanyol, el Dr. Francisco Hernández Boncalo de Toledo que va fer de metge de cambra a Felip II, fou qui va portar les primeres llavors del tabac. Aquest metge, que també va destacar com a botànic, va sembrar tabac per primera vegada a Europa i ho va fer en unes terres situades als voltants de Toledo conegudes amb el nom de cigarrales. Alguns pensen que el nom de "cigar' prové d'aquest fet.

Durant el segle XIX fou una conducta elitista. Consumir aquesta planta era una forma d'entrar a jugar un determinat rol social. El rapé, tabac molt triturat que el consumidor esnifava per les fosses nasals i el cigar pur, fulles embolicades unes sobre les altres que s'inhalaven, eren les formes de consum més comunes.

La primera indústria del tabac es va instal·lar a Cuba. L'any 1881, James Bonsack va inventar la màquina de fer cigarrets, cosa que va suposar l'expansió del tabac arreu del món. El consum de tabac fou massiu a partir de la primera i la segona guerra mundial. En aquell temps s'entenia com a un hàbit més. Però des de mitjans del segle XX, s'ha comprovat que el consum de cigarrets no és un hàbit sinó una addicció, i constitueix la causa principal evitable de mort i malaltia en els països desenvolupats.

A Espanya, aproximadament la meitat de la població és fumadora i, malgrat que el percentatge d'homes que fumen és més elevat, hi ha una tendència a la disminució, mentre que el percentatge de dones fumadores és més baix però amb una tendència a l'increment del seu consum.

La combustió de les fulles de tabac produeix més de 2.000 compostos diferents. Molts d'aquests compostos són encara avui dia un enigma. Des del punt de vista mèdico-sanitari aquests compostos s'han dividit en: 1) Carcinògens, 2) Nicotina, 3) Monòxid de carboni, i 4) Irritants.

1) Els carcinògens són aquelles substàncies que actuant sobre una cèl·lula indueixen alteracions especifiques que tenen com a resultat final l'aparició d'un tumor. Existeixen diferents tipus de carcinògens: uns són capaços de causar per ells mateixos el canvi maligne, i d'altres requereixen d'altres substàncies per fer-ho.
2) La nicotina és una substància alcaloide que conté les fulles del tabac. Quan fumem aquestes fulles, la nicotina s'inhala i passa a través de la membrana alveolo-capilar del pulmó a la sang. És el compost responsable de la dependència o addicció. Set segons després d'aspirar, ja es troba en el cervell actuant en el sistema dopaminèrgic mesolímbic que produeix un augment de consum de glucosa per la cèl·lula nerviosa i origina l'efecte plaent del tabac. La nicotina també produeix un increment d'unes substàncies anomenades catecolamines, que produeixen efectes diversos com, per exemple, un increment en la freqüència cardíaca, de la pressió arterial i l'alliberament d'àcids grassos que poden tenir conseqüències nocives.
3) El monòxid de carboni (C0) es troba en el fum del tabac en una concentració 640 vegades més gran que la permesa en la indústria. Té una afinitat 240 vegades més gran que l'oxigen per I'hemoglobina, que és la proteïna que transporta l'oxigen a la sang. Aquest fet és el responsable de la falta d'oxigen al fetus durant l'embaràs i també en qualsevol persona al fer exercici.
4) Els irritants es poden trobar en fase gasosa com, per exemple, els aldehids o l'amoníac, o en forma de partícules com ara els fenols i els àcids orgànics. Són els responsables de la irritació en la mucosa respiratòria, conjuntiva i pituïtària. Produeixen la bronquitis i l'emfisema.
Tal com hem dit, el tabac és la primera causa de mort prevenible en el món desenvolupat, essent la mortalitat entre els fumadors un 60% superior a la dels no fumadors. L'excés de mortalitat augmenta, per tant, en relació al número de cigarrets i és màxim als 45-55 anys. I fins i tot, aquest excés de mortalitat és superior en aquelles persones que han començat a fumar de més joves.
El tabac també és la primera causa de malaltia prevenible. Consegüent, el fumador ingressa més a l'hospital i ha d'anar més sovint al metge. L'absentisme laboral és 2.5 vegades superior en el fumador respecte al no fumador.
Deixar de fumar pot no ser tan difícil com sembla, només cal estar motivat i intentar-ho. No val la pena desanimar-se sinó s'aconsegueix la primera vegada. La majoria d'ex-fumadors han fallat en el seu primer intent. Si vol intentar-ho, consulti el seu metge, ell el podrà ajudar.

BIBLIOGRAFIA

1. Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Tabac i Salut, avui. Barcelona, 1987.

2. Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Guia pràctica per deixar de fumar. Barcelona, 1987.

3. Sociedad Española de Neurología y Cirugía Torácica. Tabaquisme. Manuals SEPAR. Madrid,1995.

4. Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. En 5 minuts. Ajudeu el vostre pacient a deixar de fumar. Barcelona, 1995.