|
Tots sabem l'
importància d'una alimentació adequada sempre, però
especialment per aquelles persones que tenen activitats esportives i no només
per aquells que volen fer primeres marques.
El coneixements actuals ens
diuen que el substrat energètic de l'activitat muscular es el glucógen,
en menor quantitat, els àcids grassos i les proteïnes son necessàries
per mantenir una estructura capes d'utilitzar aquest substrat energètic,
per això els estudis fisiològics demostren un augment del
catabolisme proteic en l'exercici físic.
Cal dir però
fins i tot en l'esport com a lleure i entreteniment es por produir un consum
energètic extra que pot arribar a 1,500 kcal hora. Existeixen pèrdues
hidrosalines en un partit de futbol sala, en un de tennis o en una cursa, no cal
anar a una marató. El sodi s'escapa amb la suor i el potassi es consum
en la contracció muscular.
El ritme metabòlic accentuat
precisa bàsicament glúcids, vít. B, B2 , àcid nicotínic
(niacina) i altres vitamines hidrosolubles.
L'energia a la subministra l'ATP que s'obté de la glucosa i
d'una part d'àcids grassos. i La glucosa procedent de la glucèmia
i del glucògen muscular. La glucèmia en dejú es d'un gram
de glucosa per litre. Es regenera constantment per l'ingestió, pel fetge
(glucógen hepàtic 70 - 80 g. ), en líquid intersticial 15
g. i la neoglucogènesi suposa un 5 o 10 % del consum escassament.
Això es insuficient per a exercicis de llarga durada; el teixit
muscular resolt el 'dèficit" emprant àcids grassos del
triglicèrids que l'organisme adult posseeix en un promitg de deu o dotze
kgrs. o més.
El glucógen muscular, que no pot derivar a
la sang circulant representa uns 15 1 17 grs. per kg. de teixit.
Donat que el treball muscular es anaerobi es produeix àcid làctic,
origen del cansament o fatiga muscular.
Una dieta equilibrada precisa aportació de glúcids, lípids
i proteïnes, les vitamines i altres substrats químics
(oligoelements), es troben en els aliments frescos, variats i aigua.
Es
conegut, en el cas de l'esport d'èlit que l'alimentació controlada
cuidadosament en els entrenaments i amb especial atenció els tres dies
anteriors a la prova clau, influeix en el rendiment.
Quin Paper
poden jugar les begudes alcohòliques?
En aquest marc hem de
preguntar-nos donades les habituals socioculturals, quin es el paper de
l'ingestió de begudes alcohòliques a les menjades i fins i tot
entre els àpats, que poden significar fisiològicament en la pràctica
de l'esport d'afeccionats o simplement en persones que volen tenir una
alimentació sana.
En principi, excepte en defensa de determinats
interessos comercials, ha de quedar clar que qualsevol quantitat d'alcohol etílic
o vínic que ingerim ha d'ésser destruïda per l'activitat
metabòlica bàsicament hepàtica. Es conegut que l'enzim hepàtic
anomenat alcoholdeshidrogenasa, "crema" ¡'alcohol i el converteix
en una substància encara més verinosa l'acetaldehid, que a la
vegada es destruït per acetildeshidrogensa. Aquest procés metabòlic,
proporciona, certament unes 7'1 kcai.lg. donat que la densitat de ¡'alcohol
es de 0'789. 100 ml(cc) contenen 78'9 g. internacionalment a nivell pràctic
s'accepta que la densitat de ¡'alcohol etílic o vínic es de
0'80, desprès veurem l'importància d'aquesta dada per calcular el
total d'alcohol ingerit en grams , en volum (mi) i per una aproximació a
l'alcoholèmia.
Aquestes calories tenen un problema de base, el
seu circuit metabòlic precisa una sèrie d'elements biològics
que s'han de distreure d'altres funcions i donat que el resultat final , no es útil
com aportació energètica, en tots els estudis les calories
obtingudes per l'ingesta de begudes alcohòliques s'anomenen, "calories
buides" (Cervera,P. i cols.1994) Aquestes calories no son útils per
l'exercici muscular. La majoria de begudes alcohòliques no tenen o només
tenen rastres de B, per tant no disposen dels elements metabòlics
necessaris que farien possible l'assimilació de¡ glúcids
presents en algunes d'aquestes begudes.
Existeixen begudes fermentades
de gra o cereals que tenen un discreta proporció B, però les
quantitats presents d'alcohol etílic , donades les seves característiques
xenobiótiques, que expliquen el seu complexa mecanisme de metabolització-catabolització
o destrucció, no deixen assimilar la vitamina.
L'alcohol amb el
seu metabolisme-catabolisme, es a dir absorció i entrada en els
mecanismes de transformació i destrucció atura o retarda o
bloqueja la neoglucogénesi, es a dir, fa que el fetge deixi de ser un dipòsit
privilegiat de glucosa a disposició, en el tema que ens ocupa, de la
contracció muscular sobre afegida per l'exercici esportiu.
Es
important tenir en compte que sense cap dèficit nutricional, l'alcohol
efecte el múscul no en relació a dos¡ aguda - d'aquell moment
- si no en relació al consum global acumulat durant anys, el consum
continues, excepte en dosis molt baixes, deixa uns "rastres" o "empremtes
metabòliques" - tècnicament inducció enzimàtica
- que van successivament modificant l'absorció i assimilació no
només de determinats fàrmacs, sinó també, de
elements bàsics per la construcció final de glúcids, lípids
i proteïnes.
L'alcohol dona debilitat muscular i condiciona un retard en els
intercanvis electrolitics, tant importants en la contracció muscular , en
especial el potassi. En les biòpsies musculars existeix, en les fibres
tipus 11 en les persones consumidores persistents i continuades de quantitats
considerades socioculturalment "normals" , a ¡'Europa del Sur,
1/2 litre de vi diari, més un licor o un aperitiu i no cal dir en el grup
dels grans bevedors (+ de 100 - 150 grs. ldia) una reducció del diàmetre
de les fibres musculars de batzegada contractil ràpida, les típiques
de l'esforç esportiu i de metabolisme glicolític anaerobic, i per
tant una reducció de la capacitats de contracció sostinguda, es a
dir de resistència a la fatiga.(Schüllier,A. 1 991)
En el
laboratori, amb rates no modificades genèticament, alimentades amb dieta
convencional completa i alcohol, la disminució de la massa muscular per pèrdua
de proteïnes musculars es un fet, també en les fibres musculars
tipus II. Un altre aspecte important per l'esforç i capacitats de
sostenir-I'ho es l'alteració dels sistemes de connexió entre el
sistema nerviós que estimula la contracció i el múscul, en
aquest punt l'alcohol modifica a nivell estrictament local, la capacitats de
modulació de la resposta i la coordinació intramuscular, doncs
modifica la placa motriu, es a dir, la connexió entre el múscul i
el sistema nerviós.(UrbanoMarquez,A. y cols. 1 989)
Cal però
tenir en compte que ¡'alcohol, que es difon per tot el cos, amb preferència
pels teixits amb mes contingut d'aigua, i per tant a la sang, es un lloc de
situació preferent, dóna l'alcoholèmia, es a dir, el
contingut expressat amb grams per litre de sang, i aquesta te una particular
manera molt activa de circular pel sistema nerviós, però en
especial pel cervell. En aquest òrgan, tant important per la coordinació
entre la percepció global de l'activitat, control de l'esforç,
mobilitat, relació informació visual, resposta motora, etc una
alcoholèmia baixa de menys d'un 0'5 g.11. per uns 60-70 Kgrs. de pes, a
part d'alterar de percepció i fer anar mas lentament les respostes
motores adaptatives, com passa en un conductor d'automòbil per exemple,
fa un feina que es molt traïdora, apaga o fa desaparèixer la sensació
de fatiga, però no les conseqüències biològiques de la
mateixa i d'aquí el seu risc en l'esport d'èlit.
Dintre les substàncies classificades pel Comitè Olímpic
Internacional (COI) ¡'Alcohol es troba a llista III, es una substància
que pot emprarse abans d'unes determinades competicions, sempre que en el moment
de l'activitat determinada, l'alcoholèmia, en aquella especialitat sigui
0. El màxim nivell d'alcohol després d'una ingestió d'un
got de vi normal 11º o d'una cervesa es d'una mitja hora aproximadament a 1
hora segons la quantitat d'aliment previ. Als Jocs de Munich (1972) alguns
desqualificats varen donar positiu a l'alcohol o els tranquil·litzats al
tir. (Mondenard,J-P de. Et Chevalier, B. 1981)
Cal dir doncs, que amb
algunes excepcions o tenint en compte els horaris de participació, les
característiques socioculturals del consum i les habituts o costums,
quantitats molt reduïdes de begudes alcohòliques en els àpats,
son autoritzades, però mai els dies de la prova, o en les hores que
precedeixen a la prova atlètica en qüestió.
En general l'alcohol augmenta l'hipertensió i afavoreix
l'augment de pes, si be es cert que uns determinats estudis han associat
l'alcohol a un augment de HDL - l'anomenat colesterol bo -, l'augment de pes
corporal i de triglicérids plasmàtics a més del risc
potencia¡ d'addició fan, si comparem les begudes alcohòliques
a un fàrmac o remei de farmàcia, difícil recomanar-I'ho
dintre del concepte de "risc - benefici" de tots els fàrmacs.
Per altre part no és l'alcohol el que modifica el colesterol si no els
flavinoides (polifenols) de la pellofa del raïm negre. (Schüller,A.
1991)
Per donar el consell d'unes ingestes mínimes d'una quantitat
d'una beguda alcohòlica, s'han de tenir en compte les realitats
socioculturals del consum. Les begudes alcohòliques son a ¡'Europa
del Sur, un medicament o un remei dissortadament recomanat per algun metge,
malgrat que no pugui ser prescrit com ho son els remeis o fàrmacs "normalitzats".
Les begudes alcohòliques son un objecte de suposada diversió "dionisíaca",
existeix un substrat màgic associat als seus efectes, i una sèrie
de creences que els interessos comercials han fet créixer
intencionadament per augmentar les vendes i per tant el consum.
Si la població realment tingues coneixements i fos
socioconcient com a consumidora, no existirien el gran bevedors, en una proporció
tant elevada, com existeixen a Catalunya o a l'Estat Espanyol (EE), en general a
tots els països, els bevedors lleus o baixos, si existeix una informació
boca a boca, que diu que les begudes alcohòliques poden ser "saludables"(?)
augmenten el seu consum que era òptimament baix, i aquest fet controlat a
països no mediterranis, es encara més significatiu en llocs a on la
beguda es considerada com una cosa positiva, mai ningú parla del seu risc
potencia¡ i les condicions ambientals son propicies al consum. S'han fet
diversos estudis, psicosociològics, demostrant que el que s'anomenen, països
"humits" (Península Ibérica, França, ltàlia,
Argentina, Xile, etc) del que passa ais més "secs", que un
missatge pro consum associat a conceptes de salut o protecció de la salut
tenen un efecte contagios: al@gmenten el consum individual í -qlobal
(Skog, OJ. 1 980; id. 1 992 i 1993)
Pensar que es possible que els que
bebeuen més, reduiran ¡o passaran al nivell òptim baix en
defensa d'un hipotètic benefici es com diu Griffith Edwards " un
conte de ciència ficció". (Edwars,G. 1997. pàg. 73)
Els aprenentatges en la família nuclear, el medi social en la adolescència
i en la joventut (18 a 25 anys) marquen les pautes de consum, diferents per
grups d'individus i continuen d'aquesta manera malgrat que un estigui informat,
sense ser alcohol dependent, que les seves quantitats son excessives. Cal tenir
en compte que a nivell global poblacional el suposat benefici seria molt menor
que el que pot , hipotèticament plantejarse, a nivell individual.
En
aquelles persones amb un estil de vida de baix risc coronar¡, es a dir els
no fumadors, que fan una alimentació pobra en greixos i tenen una pràctica
esportiva habitual, la ingestió d'una beguda alcohòlica amb
quantitats baixes
Les publicacions de la OMS han senyalat "les
dades del últims anys demostren l'existència duna estreta relació
entre el consum de begudes alcohòliques en un determinat país o
territori i la presencia de problemes associats al consum" "aquesta
asseveració pot sembrar una simple corroboració científica
del què ensenya el sentit comú, però va contra l'idea
tradicional de que l'alcoholisme es quelcom innat en l'individu, més que
un problema directament relacionat amb l'exposició" (Moser 1974) 1 0
anys després el mateix autor deia a la 35 ena Assemblea de I'OMSv
"tota
proposta per reduir la disponibilitat de l'alcohol ha de provocar resistència
per part dels productors i venedors, que temen la reducció dels guanys.
Aquestes persones poden ser políticament poderoses i oferir una oposició
difícil de contrarestat, especialment si existeix una certa inestabilitat
econòmica, en aquell temps. Per altra part, la contribució de les
vendes de l'alcohol al ingressos de les Hisendes de molts països per les
taxes, tenen un importància considerable" (Moser, J. 1985)
De fet alguns dels aspectes confusos dels mitjans de comunicació
social (premsa, radio, TV, etc) respecte a donar sistemàticament
informació sobre una suposada genètica de l'alcoholisme o informar
d'una manera espectacular sobre "la droga" son maneres de desviar
l'atenció sobre la morbiditat i mortalitat associada al consum de begudes
alcohòliques.
Durant molts anys a I'EE la primera causa de
mortalitat entre els joves de 18 a 25 anys ha estat la mort durant la conducció
d'un automòbil sota els efectes de les begudes alcohòliques, i
aquesta no era l'informació que arribava al ciutadà pels mitjans
de comunicació social. (Pedragosa, J. 1 993)
Les conseqüències
finals d'un procés d'alcoholisme, amb la síndrome de dependència-addicció
o malaltia alcohòlica primària i finalment la seva anatomia patològica
com una hepatopatia cirròtica, una pancreatitis, etc, que s'expressa
finalment per signes i símptomes mèdics, configurant l'alcoholisme
clínic, es expressió de factors socioculturals, de la pressió
econòmica de la sobre producció, que intenta introduir o ensenyar
exclusivament els aspectes "recreatius" i gastronòmics - en el
nostre medi els vins i caves - amagant sistemàticament el seu risc
potencial i volguent-nos fer fonedís el fet que encara el 58 % del consum
d'alcohol absolut consumit per habitant i any es dels 8 0 - 140 de promig
d'aquestes begudes.
Es molt alliçonador que s'intenta reproduir
una vella discussió medieval, sobre la suposada utilitat medicina¡
d'una beguda alcohòlica, el vi o cava, amb un contingut d'alcohol que
oscil·la entre 81 - 141 o més, si el vi alterant el seu procés
"natural" de fermentació, es "chaptalitzat", afegint
sucre al most o durant la fermentació (Jean-Antonnie Chaptal 1756-1832)
(Renouil,Y 1962)
La cervesa ocupa un lloc important en el consum, el
14% d'alcohol pur consumit . Però el més important de la cervesa
es que ha contribuït, significativament, des de la dècada dels anys
60 a estendre el consum a poblacions no consumidores o de baix consum: nens,
adolescents, joves (nois i noies) Des de 1940 el consum de cervesa ha augmentat,
no proporcionalment al creixement vegetatiu de la població, i a passat
d'un 2% de ¡'alcohol pur total consumit a un 14 %.
Les begudes destil·lades representen un 28 % del consum total.
Les
dades de la recerca de Rooney, al 1991, queden reflexes en les taules:
Ref.: Rooney,J.F. 1991 (Modif.)
El mes important es
assenyalar que la correlació de Pearson entre la quantitat d'alcohol i la
tasa de defuncions es moft alta. Es pot dir que cada augment del consum
augmenta la tasa de defuncions.
El 1991, amb uns 40.000.000 d'habitants
a I'EE. l'augment d'un litre més d'alcohol significa un augment de 352
morts atribuïbles a l'alcohol.
Les dones son una població
significativa en l'augment del consum, des de 1960, les consumidores han crescut
un 58 % i les de consum alt un 40 %.
Calcular les quantitats d'alcohol i l'alcoholèmia
aproximada.
* Els vins, els caves i les cerveses, tenen graduacions
variables i cal tenir en compte l'informació de l'etiqueta. Les begudes
destil·lades procedents, de països de cultura anglosaxona i en
especial dels USA,, fan servir una graduació diferent a vegades i si diu
que un whisky es de 800 proff vol dir 400.(Lichine,1985)
** Una altra qüestió que tothom ha de conèixer es
que la llei a I'EE sobre etiquetatge de begudes permet dir "SIN ALCOHOL"
a begudes que tinguin menys 1'200 per tant cal saber que moltes d'aquestes
begudes poden oscil·lar entre 0,6 de grau a i 1 grau aproximadament.
3"
El sexe. Cal tenir en compte el "metabolisme de primer pas" de la
dona i la distribució proporcional de més greix per pes, en el
sexe femení.
Recordar que les begudes "SIN ALCOHOL" pot ser que tinguin
menys 1'200, per tant cal saber que moltes d'aquestes begudes poden oscil·lar
entre 0,6 de grau a 1 grau.
Per exemple un bitter "sense alcohol"
que es de 0'80 te per litre 8 mi. d'alcohol pur per litre.
El Col·legi
de Metges de Londres aconsella als bevedors que vetllin per la seva salut i els
recomana:
No beure mai més de 14 unitats de beguda per setmana, per les
dones, entenent que una unitat de beguda equival a 8 grs. d'alcohol o sigui un
quinto de cervesa de 40. Equivalent 112 grs./setmana aprox.(30grs/dia X 4 dies)
amb 2-3 dies sense alcohol.
21 unitats pels homes. Equivalent 168 grs.
setmana. (40 grs/dia X 4 dies) amb 2-3 dies sense alcohol.
Les dones embarassades i els nens no han de beure; qualsevol quantitat
comporta un risc. (Rodriguez-Martos,A. 1 989)
Els criteris de risc han de fer-nos recordar que:
1.-La
majoria de la població des de els 16 - 18 anys es bevedora, almenys en
determinades ocasions o diàriament.
2.-En els últims 30 anys subpoblacions no consumidores de nens,
o de baix consum, adolescents (nois i noies) i dones han entrar en el grup de
bevedors.
3.-Que les begudes alcohòliques tenen un potencial tòxic
i additiu es innegable.(*)
4.- Els aspectes tòxics expliquen l'embriaguesa, en l'ingestió
aguda. En el consum persistent l'efecte típic sobre el fetge
(HAA,cirrosi, esteatosi) i les altres patologies amb traducció
anatomo-patològica.
5.- L'especial activitat de l'alcohòlemia
al cervell, condiciona la seva capacitat d'esdevenir una "droga" amb
les característiques de la dependència-addicció.
6.- Donat que el procès d'intoxicació continuada o
persistent, afecta a la vegada al cervell i al fetge, d'una manera lenta i
continuada, els efectes de dependència-addicció i els lesionals
sobre òrgans o sistemes, triguen 10 - 15 20 anys a donar signes i símptomes.
Els efectes sobre el comportament, en aquests casos, no son l'embriaguesa, en
l'evolució del procés.
7.- L'alcohol o cap beguda alcohòlica
es beneficiosa per a la salut. Com no ho son determinades espècies
(pebre, bitxo,etc). El seu consum pot no ser aparentment nociu.
8.- L'únic efecte terapèutic conegut de l'alcohol etílic,
es el seu ús com antidot en I'intoxicacíó per alcohol metílic
o alcohol de fusta, en un medi hospitalari.
9.- Evidentment com més alta es la dosi i més continuada
l'ingestió el risc potencial augmenta.
10.- No existeix en el moment actual cap predictor que pugui
indicar-nos quin bevedor te el risc potencial d'esdevenir en un futur un
drogodependent d'alcohol.
Ref:*Rodriguez-Martos,A. 1989(Modif.Freíxa,f.1998)
En
l'aspecte esportiu, fins i tot en l'esport d'afeccionats, les begudes alcohòliques
tenen, com a característiques negatives:
· Les calories de l'alcohol son "buides" i inútils
per l'exercici muscular.
· L'absència de B 1 o els indicis molt baixos, no fan possible
l'assimilació de¡ glúcids que algunes begudes dolces tenen.
o L'alcohol pel seu específic metabolisme bloqueja la
neoglucogènesi.
· Deshidrata al augmentar la circulació perifèrica dèrmica
i afavorir la suor.
· No fa desaparèixer les causalitats fisiològiques de la
fatiga, però dona una informació equivocada de la seva sensació.
· Afavoreix l'augment de pes i facilita el dipòsit de greix
entre les fibres musculars.
· En situacions de calor ambiental altes (estiu i esforç
muscular, ciclisme, marxa,... ) un beguda alcohòlica pot "trencar
les cames", es a dir, donar una rampa o contracció muscular dolorosa
incapacitant.
BIBLIOGRAFIA
Cervera, P; Ciapes, J; Rígolfas,
R. 1994 Alimentació i dietoteràpia.
lnteramericana-McGraw. N-Y.Madrid.
Edit.1994 Aspirin to prevent heart attack or stroke.
Drugs and
Therapeutícs Bulletin 32: 1-3)
Edwards, G. y cols. 1997 Alcohol y Salud Pública. Prous-Scíencie.
Barcelona- Philadelphia. (Ed. Merck)
Freixa, F. 1996 La Enfermedad Alcohólica. Herder. Barcelona.
Lichine,A.
1985 Encyclopédíe des víns & des alcools. R. Laffont.
París
Mondenard,J-P de. et Chevalier, B.1981 Le dossier noír
du Dooaqe.
Hachette. París.
Mondenard,J-P de. 1991
Dictionaríe des substances et procédés dopants en practique
soortive.Masson.Paris.
Moser,J. 1974
Problémes et programmes relatif á la
dépendénce á I'égard de l'alcool et des drogues dans
33 pays.OMS. ed. Offset nl 6. Genéve.
Moser,J. 1985
Polítiques sobre el alcohol en la
planificació nacional de la salut o el desarrollo.(XXXV Asamblea Mundial
Salud) OMS.Ginebra. (monograf.)
Pedragosa,J. i cols. 1993
Alcohol, conducció i judicis rádíds.
Jornades.(14.XII.93) RACC - Col·legi d'Advocats - institut Català
Seg. Viária (Generalitat Cat.).
Renouil,Y. 1962
Dictionaíre
du vin. Le Solei.Bordeaux.
Rodriguez-Martos,A. 1989
'Manual de
Alcoholismo para el médico de cabecera. Salvat. Barcelona
|
