Dr. Francheck Drobnic

Introducció

L'impacte de la pràctica de l'activitat física continuada i programada, és a dir, la realització d'un exercici, està àmpliament demostrat sobre la salut de I'individu i no cal alabar les qualitats de la seva pràctica. Tots, o la gran majoria, sabem els beneficis que ofereix mantenir una bona condició física sobre el nostre estat general, la malaltia o la qualtitat de vida. D'aquesta manera, diminueix el risc de malaltia coronària i cardíaca en general, disminuint els factors de risc com la obesitat i la hipertensió; també disminueixen els nivells de colesterol millorantel seu perfil (augment d'HDL i disminució d'LDL i de triglicèrids); decreix la pèrdua de massa òssia amb I'edat, cosa que disminueix la freqüència de fractures en les últimes dècades de la vida; s'adquireix una més gran eficiencia de I'ús de la insulina facilitant el control de la diabetis; disminueix l'aparició de certs càncers com els de colon, mama o úter; es controla millor el pes corporal mantenint unes relacions entre múscul i grassa més acceptables, i a nivell psicológic es redueix l'ansietat i la depressió augmentant l'autoestima i facilitant el control de I'estrés personal. Evidentment, tot aixó porta a una millora de la qualitat de vida individual i de les persones que conviuen amb I'individu.

Segons el Document marc per a I'elaboració del Pla de Salut per a Catalunya s'estableix que l'any 2000 tots els professionais de l'àrea sanitaria hauran de conèixer la importancia de la pràctica de I'exercici físic per a la salut de la població. En un punt següent s'estipula que, aquell mateix any, com a mínim un 50% dels metges hauran d'aconsellar i prescriure exercici físic als seus pacients. Aixó comporta que en aquest cas una gran part de la població catalana es beneficiarà de la recomanació per part del seu metge d'incrementar el grau d'activitat física.

L'objectiu d'aquest article és definir algunes instruccions, orientacions, consells o prescripcions que estimulin I'individu, que habitualment NO practica una activitat física, almenys a augmentar el seu nivell de despesa calórica setmanal; i si és possible, que s'adehereixi a un programa d'activiat personalitzat.

Certament, aquesta és una de les tasques més difícil de portar a terme en la nostra societat. Diàriament, les empreses de màrketing lluiten contra la competencia invertint milions de pessetes estudiant les mil maneres de convencer el comprador de productes que, en moltes ocasions són de dubtosa utilitat i moltes vegades no s'en té ni coneixement ni necessitat. Aquest, sens dubte, és el nostre cas. Com puc convencer algú que faci alguna cosa que en el millor dels casos farà que es cansi? Els pneumólegs, i en general tots els metges, saben la dificultas que hi ha de convencer alguns pacients de deixar de fumar. És fàcil justificar les morts degudes al consum de tabac, del seu efecte sobre el cor, els vasos sanguinis, el pulmó i no obstant aixó se segueix fumant. No seria més senzill que algú deixés de fer alguna cosa que li provoques la mort o una mala mort que no pas convèncer-lo que es cansi per obtenir un benefici en un futur més o menys llunyà?

L'any 1993 un estudi belga realitzat a 265 aduits de mitjana edat que valorava les causes perqué els sedentaris fan de sedenraris i intentava establir una tipologia de I'individu es va observar que hi havia dos grups d'individus. Per una banda, un 60% d'aquests individus es caracteritzava perqué ni tan sols els havia passat pel cap la idea de fer algun exercici; per altra banda, el 40% restant sí que havia valorat fer 'alguna cosa' peró varen considerar que hi havia altres coses més importants en qué ocupar el seu temps.

Tot aixó ens recorda unes respostes força divertides que apareixien en una semarreta que portava una noia i que es troben en la taula -1-.

Serà difícil convènçer a qualsevol individu d'aquests dos grups si nosaltres no estem profundament convençuts. En primer lloc, s'nformarà dels beneficis de la pràctica de I'exercici, circumstància de la qual es disposa de recursos d'exposició suficients i que no és I'objectiu d'aquest article malgrat que m'hi he referit en el primer paràgraf. En segon lloc, procurarem establir objectius reals, senzill d'aconseguir. És més fàcil d'acomplir la suggerència de pujar un pis per les escales i després agafar l'ascensor i amb el temps anar augmentant el número de pisos , que dir-li que es posi a córrer durant mitja hora cada dia.

Taula -1-

S'han d'intentar evitar les situacions en qué I'individu es senti vulnerable o observi que I'exercici és inapropiat pel seu estat, forma o qualitats. Algunes vegades, es poden orientar exercicis o activitats en qué I'individu mai s'hagi considerat socialment immers. És absurd convençer a una dona de 160 cm i 80 kilos que perdí pes imitant la Cindy Crawford fent aeròbic. A més a més de perjudicar-la físicament, perderem la seva confiança, si no I'ha perduda encara en el moment en qué li indiquen una ximpleria d'aquest tipus. Les activitats indicades han de tenir elements dels quals el 'Comprador, no s'adoni de la seva dependencia Progressiva i de que cada vegada és captivat amb una intensitat més gran. Ha de ser una activitat distreta, divertida (que és el contrari de monótona i aborrida). Per aquesta raó farem servir les companyies, els amics, els grups de treball i els clubs en fases més avançades. Ha de tenir una durada moderada, ínicialment del 10-15 minuts una o dues vegades al día. L'activitat ha de ser senzilla de fer, assequible a cada individu. Fer una volta a l'illa de cases, fer servir una bicicleta estàtica durant els primers 25 minuts d'un partit, una pel.lícula o una série de televisió, etc... Ha de procurar-li un descans de les feines diàries. Per aixó és convenient que s'extableixi un cert horari per 'descansar' activament.

Aquestes orientacions s'inclourien en el consell d'activitat física. Aquest consell fa referència a una intervenció estructurada i estandaritzada que es pot fer servir en la majoria dels individus d'una determinada edat, sexe i condició. La Prescripció d'una activitat física és una acció individualitzada. Aquest consell primer de tot són missatges i recomanacions, mentre que després s'acostuma a incloure una pauta detallada i individualitzada en funció de les característiques del pacient. El primer 1 consell no requereix una alta formació en fisiopatologia de I'exercici mentre que el segon si.

El Consell Assessor sobre Activitat F'isica i Promoció de la Salut de la Direccoó General de Salut del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya va establir un model seqüencial de prescripció de I'exercici físic:

Taula -2-

MODEL SEQÜENCIAL DE PRESCRIPCIÓ D'EXERCICI FÍSIC

Consell d'exercici físic. Passos a seguir (Harris SS, 1889; Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, 1994)