|
Resum
L'objectiu del nostre treball va ser estudiar I'esforç físic realitzat
per jugadors d'esquaix de nivell regional, a través de la quantificació
i classificació dels cops realitzats, del coneixement del temps
de joc i del temps de pausa i de la determinació de la freqüència
cardíaca (FC) durant el partit. Per això es van analitzar 31 partits
de categoria provincial. En 22 partits es van enregistrar el temps
de durada de cada joc (TJ), el temps de pausa entre cada joc (TEJ),
el temps de durada de cada punt (TP) i el temps de pausa entre
cada punt (TEP). En uns altres 10 partits es va mesurar la FC
cada 5 s. Finalment, en 6 partits es va enregistrar el tipus de
cop, amb distanció entre revés, drive, globus, deixada i mat.
Els resultats mostren que els TP i el TEJ tenen una durada entre
9 i 10 s durant tot el partit. La FC mitjana durant els TJ va
ser de 169,3 -t 5,6 batecs-min-' i durant els TEJ de 1 44,1 -
3,8 batecs-min-1. Els TJ van oscil-lar entre 7 i 10 min amb TEJ
propers als 3 min. Els tipus de cop més utilitzats van ser el
drive i el revés. Per tant, un entrenament que s'assembli a la
realitat del joc, hauria de basar-se en sistemes d'exercici intermitents,
que alterni fases d'activitat i de pausa de durada similar.
Introducció
La competició d'esquaix es caracteritza per la realització d'esforços
intervàlics de moderada i alta intensitat (Montpetit, 1 990) i
está considerada com una activitat predominantment aeròbica, amb
curts períodes anaeròbics (Mercier i col. 1 987). Existeixen diferents
treballs que han tractat d'analitzar el desenvolupament de l'acció
de joc en esquaix mitjançant l'estudi de diferents paràmetres
com ara: la durada,del partit, la durada dels jocs, el nombre
de cops realitzats per cada jugador, la durada dels períodes de
pausa i la relació entre el temps de joc i el temps de pausa (Montgomery,
1981, Mercier i col. 1987, Montpetit, 1990). Igualment són alguns
els treballs interessats en determinar la intensitat relativa
del joc mitjançant l'anàlisi de la freqüència cardíaca (FC) i/o
de la concentració sanguínia de lactat [La] durant el joc (Bkanksby
i col. 1 973, Beaudin i col. 1978, Montpetit i col. 1987, Mercier
i col. 1 987). No obstant això, les exigències de cada partit
són molt diferents, ja que, de la mateixa manera que s'esdevé
en disciplines similars (tennis, bàdminton), el nivell técnic,
tàctic i de condició física dels dos esportistes enfrontats condicionarà
el desenvolupament del joc.Així, s'ha comprovat com la durada
dels punts té relació amb la categoria dels jugadors, i són els
jugadors de més qualificació els qui presenten punts de més durada
(Montpetit, 1 990). D'igual manera, la durada dels punts i la
FC dels jugadors és superior quan s'enfronten dos jugadors de
la mateixa categoría (Montgomery 1 981). Per aixó cal el coneixement
i anàlisi del desenvolupament del joc en els nivells de competició
que ha d'afrontar cada jugador. L'objectiu del nostre treball
va ser estudiar l'esforç físic realitzat per jugadors d'esquaix
de nivell regional, a través de la quantificació i classificació
dels cops realitzats, del coneixement del temps de joc i del temps
de pausa, així com la determinació de la freqüència cardíaca durant
el partit. Posteriorment proposarem un disseny d'entrenament basat
en els resultats obtinguts.
Material i métodes
Es van analitzar 31 partits de categoría provincial, 13 d'ells
jugats al millor de tres jocs i 18 al millor de cinc jocs. En
22 partits es va enregistrar el temps de durada de cada joc (TJ),
el temps de pausa entre cada joc (TEJ), el temps de durada de
cada punt (TP), així com el temps de pausa entre cada punt (TEP).
Aquestes mesures es van fer a la pista, per observació directa,
mitjançant un cronómetro digital (Casio 863) amb capacitas per
emmagatzemar en memoria els intervals de temps. En sis partits
es van apuntar els tipus de cop (TC) que van realitzar ambdós
jugadors, distingint entre drive, revés, globus, deixada i mat.
Per aixó, dos observadors es van situar al costat de la pista
amb unes plantilles de registre dissenyades per facilitar-ne l'anotació.
La FC durant el partit va ser controlada cada cinc segons en 10
jugadors (23,1 ± 3,2 anys, 75,1 ± 4,3 quilos, 1 34,5 ± 8,3 cm)
mitjangant un cardiotacòmetre (POLAR Vantage 4000). Es va realitzar
una análisi estadística descriptiva, així com la compareció entre
mitjanes mitjanlant T-Student per a dades aparellades. El nivell
de significació es va establir per a tota P<0,05.
Resultats
Freqüéncia cardíaca
| En la
figura 1 queda representada gràficament l'evolució de la FC
mitjana durant el desenvolupament del joc, així com la FC
mitjana dels TJ i dels TEJ. En la taula 1 es recullen les
FC mitjanes obtingudes a cada fase del partit. La FC mitjana
durant els TJ va ser de 1 69,3 ± 5,6 batecs. min-' i durant
els TEJ de 144,1 - 3,8 batecs- min-' (p<0,001). La FC mitjana
en acabar cada joc va ser de 1 80,5 - 1 1,4 bat-min-1 i, a
I'inici de cada joc de 1 33,3 ± 1 3,4 bat-min-1. En comparar
les FCs durant els jocs 1, 2, 3, 4 i 5 no es van trobar diferencies
significatives, igual que en comparar les FCs dels TEJs entre
sí. |
 |
Temps de joc i temps de pausa
| La
durada total dels partits va ser de 51,7 - 4,3 min, dels quals
el 41,6% va ser de joc real i el 31,6% de pausa. El TJ va
ser 8,2 ± 3,1 min, deis quals 4,3 ± 1,5 min són de joc real
i 3,9 ± 1,6 min de pausa (taula 1, figura 2) i el TEJ de 2,6
± 0,8 min. No observem diferencies significativas entre els
TJ ni entre els TEJ. El TP va ser de 9,7 ± 1,0 s i el TEP
de 9,0 ± 0,7 s. No es van trobar diferencies significativas
entre els TP i els TEP dels diferents jocs. |
 |
Tipus de cop
| El
nombre de cops mitjà de cada joc fou de 1 65,2 ± 20, 1. El
nombre mitjà de cops per punt va ser de 6,5 - 0,6. El revés
va ser el TC més utilitzat (2,4 per punt), seguit del drive
(2,3 per punt), el globus i la deixada (0,8 per punt) i el
mat (0,1 per punt) (figura 3). |
 |
Discussió
Els resultats que hem obtingut confirmen que la competició d'esquaix
és de caràcter intermitent alternant fases d'activitat i de pausa
de durada similar (1:1). L'elevada FC registrada a l'acabament
de cada joc es podria interpretar com que I'esforç realitzat pels
jugadors va ser d'alta intensitat. Els nostres valors de FC coincideixin
amb els presentats per Mercier i col. (1 987), que van realitzar
un estudi amb jugadors de característiques semblants als nostres
subjectes i van demostrar que durant el partit es van assolir
FCs màximes superiors i/o iguals a les enregistrades en un test
progressiu sobre ciciergàmetre. No obstant això, ja s'ha suggerit
que la FC durant el partit pot no ser un bon indicador de la intensitat
de I'esforç, ja que està fortament influida per l'estrés de la
competició, la hipertermia i l'activitat del tren superior (Montgomery
1981, Beaudin i col. 1978, Mercier i col. 1 987). En aquesta mateixa
línia apunten els resultats obtinguts per Montpetit i col. (1
987) que van realitzar un interessant estudi en qué van mesurar
simultàniament el VO2 i la FC durant un partit d'esquaix i van
trobar que la FC sobreestimava el V02. Montgomery (1981) va comprovar
que la FC durant el joc va ser major en els partits en qué el
nivell de rendiment d'ambdós jugadors era semblant i disminuïa
notablement la FC quan el contrincant presentava un nivell inferior
de rendiment. No va ser possible discernir si la menor FC és deguda
al menor estrés davant d'un rival inferior o al menor esforç físic
per part del jugador de més qualificació. Hem observat que els
TP tenen una durada similar als TEJ i es mantenen entre 9 i 1
0 s durant tot el partit. De la mateixa manera els TJ oscil-len
entre 7 i 1 0 min durant la competició), amb TEJs propers als
3 min. Aquests resultats estan en concordança amb estudis previs
que observen que la major part dels punts tenen una durada aproximada
de 10 s (Mercier i col, 1987) i que el temps de joc i el temps
de pausa tenen una proporció similar respecte de la durada total
del partit (Blanksby i col. 1 973). Igual que en el nostre treball
aquests estudis han estat realitzats amb jugadors que no poden
ser considerats d'alt nivell. Els estudis realitzats amb jugadors
de major nivell, demostren que el temps de cada punt és notablement
superior (Montpetit, 1990), possiblement degut al fet que cometen
menys errors no forçats i tenen una col·locació millor a la pista.
En tractar-se d'esforços intermitents d'intensitat elevada hom
pot esperar una contribució important del sistema dels fosfágens
(ATP-Fosfocreatina). No obstant aixó, atesa la relació activitat
pausa 1: 1 (10 s) i al gran nombre d'accions repetidas, també
es pot esperar certa participació del sistema glicolític (Gaitanos
i col. 1 993, Spriet, 1 995). De fet, tots els estudis que han
determinat la [La] durant la competició d'esquaix han trobat valors
entre 2 i 4 mmoi-l-l (Beaudin i col. 1 978, Garden i col. 1 986,
Mercier i col. 1 987). Així doncs, sembla ser que, malgrat l'alta
intensitat de I'esforç, la seva breu durada no permet l'activació
total del sistema anaeròbic làctic. S'ha demostrat que la recuperació
dels nivells de fosfàgens depén en gran mesura del sistema aeròbic
(Bogdanis i col. 1 995), i es posa de manifest la gran importancia
dels sistemes aeròbics per afavorir la recuperació durant el període
de pausa. De fet, els jugadors amb major nivell mostren valors
de V02 MáX. significativament superiors als jugadors de menys
nivell (56 ± 6,1 ml.kg-'.min-1 en jugadors de d'alt nivell i 40
- 5,4 mi.kg-'.min-lenjugadorsdenivelimig,p<0,05,Merciericol.
1 987).
Dels cinc tipus de cop estudiats, els més utilitzats van ser el
revés i el drive. Al marge de consideracions tècniques i tàctiques
de gran importancia, creiem que un entrenament que intenti adaptar-se
a les demandes metabòIiques i musculars de la competició ha d'incloure
una major proporció d'aquest tipus de cops. El caràcter intermitent
de la competició d'esquaix aconsells l'ús de sistemes d'entrenament
intervàlics que, en certa manera, respectin, en el temps de treball
i de recuperació, el desenvolupament del joc. Amb base en els
resultats obtinguts, proposem dos tipus d'entrenament per realitzar
a la pista, que considerem que poden ser utilitzats en l'entrenament
de jugadors d'esquaix d'un nivell semblant al dels nostres subjectes:
- 5 series
de 30 repeticions de 10 s de durada, amb pauses de 10 s entre
repeticions i de 2-3 min entre series.
- 5 series
de 4 repeticions de 4 s de curada, amb pauses de 4 s entre repeticions
i de 2-3 min entre series.
En ambdós casos
la intensitat de l'esforç es controlarla mitjançant la FC, de
manera individual en cada jugador. Orientativament proposem FCs
durant els períodes de treball entre 165-175 bat-min^-1 en el
primer entrenament i entre 155-165 bat-min^-1 en el segon. Els
períodes de recuperació haurien de ser prou llargs com per assolir
freqüències cardíaques entre 130-140 bat-min^-1.
Proposem sis exercicis diferents prou flexibles com per adaptar-los
a les necessitats de cada esportista. No obstant aixó, els exercicis
1 i 2 són els més apropiats per realitzar les series curtes d'entrenament,
és a dir, deu segons d'activitat i deu de recuperació. L'exercici
3 es pot utilitzar indistintament per a un o altre tipus d'entrenament
ja que depén del ritme que el mateix jugador vulgui imposar. Els
exercicis 4, 5 i 6 són més apropiats per a un entrenament d'esforç
prolongat, si bé l'exercici 5 pot ser que sigui massa intens per
a jugadors amb una baixa condició física.
El disseny d'entrenaments per a jugadors d'alt nivell hauria de
basar-se en estudis realitats amb jugadors de la seva categoria
ja que, possiblement, tant els seus temps de joc com els temps
de pausa no coincideixin amb el que hem obtingut en aquest treball.
Atenció especial mereixen les persones que poguessin tenir factors
de risc coronari i que desitgin iniciar-se en aquest esport ja
que pot facilitar l'aparició de crisis cardíaques. L'alta taxa
de mortalitat observada durant la pràctica de l'esquaix en persones
d'edat avançada (Northcote i -col. 1986) ha propiciat nombrosos
estudis de la FC durant el joc en aquest tipus de població. Així,
s'ha comprovat que els jugadors veterans assoleixen FCs superiors
al 80% de la FC màxima esperada en persones de les seves característiques
(Lynch 1992, Brady i col. 1980, Blanksby i col. 1973), i s'observa
l'important estrés que aquest esport imposa a l'aparell circulatori.
|
