Pregunta: Porta
quatre anys com a president de la Federació Catalana de Motociclisme
però, com va ser que un bon dia va decidir presentar-se a la presidència?
Àngel Viladoms: Perquè ens va semblar que la Federació no anava pels
camins que a nosaltres ens hagués agradat. Vem pensar que podíem aportar
alguna cosa i que la Federació podia sortir del forat econòmic en
què havia entrat. Ens vam juntar una colla d'amics d'altres clubs
i vam començar a treballar. Quan vam entrar la sorpresa va ser molt
gran, ja que es devien més diners del que ens pensàvem, però bé, utilitzant
la il.lusió i moltes hores, hem arribat al quart any amb superàvit.
Hem pagat els deutes i hem recuperat el tema esportiu. Cada dia estem
amb més llicències, més curses i més participació. Això vol dir que
han estat uns anys molt positius pel motociclisme català. I entremig
hem dut nanos al Mundial.
P.: Quina seria la diferència entre la seva manera de treballar
i la de l'anterior junta?
À.V.: Nosaltres vam posar un especialista en cada lloc de treball,
ja fos en la comissió esportiva o en números. Han treballat amb il.lusió
i han sortit les coses perfectes. Tots nosaltres voldríem que es fessin
millor. És més, estic segur que ho podríem fer millor. Això sí, teníem
una tasca difícil i ara estem tots més que contents.
P. Durant aquests quatre anys, com ha vist evolucionar el món de la
moto a Catalunya?
À.V.: Bé, ens vam adonar que hi havia especialitats com la velocitat
que no hi havia ningú. El motocròs també estava molt 'tocat'. El trial
no tant, perquè Catalunya sempre ha estat molt trialera. L'enduro
sí que funcionava; fruit de gent que ha dedicat molta il.lusió i que
coneixien el tema. Avui dia en qualsevol categoria del Mundial sempre
hi ha un pilot català, i això poques federacions ho poden dir.
P.: Vostè, abans de ser president de la Federació estava al Motoclub
Manresa. Segurament l'opinió que tenia de la FCM no és la mateixa
que té ara, oi?
À.V.: Certament, no entenia res. Em pensava que la Federació m'enganyava,
que sempre estava d'esquenes. Quan estava a dins ja vaig veure que
era diferent. I, sabent com pensava jo, he fet tot el possible perquè
la gent no ho pensi ara.
P.: Perquè, quina seria la tasca de la federació?
À.V.: Crear pilots perquè arribin a l'elit. Aquest és un esport molt
car i costós. La Federació mai podria patrocinar un equip de 1.000
milions, quan nosaltres tenim un pressupost de 108 milions de pessetes.
La tasca de la FCM és deixar els pilots que sabem que estiguin preparats
en un bon nivell, perquè qualsevol equip capdavanter se'ls pugui endur.
P.: És a dir, que la Federació fa una mica com de plataforma de
llançament?
À.V.: Exacte. Nosaltres no ens ho podem plantejar en el sentit de
dir ja els portarem. Els èxits del Checa i Crivillé ens alegren molt,
però ja no és la nostra tasca. Nosaltres tenim la satisfacció que
en el seu moment els hem ajudat. A Catalunya hi ha molta gent que
treballa ajudant nens. I aquests nens es van formant i formant… nosaltres
hem d'ajudar els clubs perquè facin curses i no es desanimin, que
no perdin diners i s'ho passin bé organitzant les curses. Perquè una
de les altres nostres preocupacions va ser sanejar l'economia dels
clubs. Quan vam arribar a la FCM devien molts diners i ara no en deuen.
Em vaig adonar que havíem de potenciar el tema clubs. Cada any hem
d'apostar més pels clubs, que facin diners i que, com a mínim, després
de treballar tot el diumenge amb alegria i algun disgust no hagin
de posar diners de la seva butxaca. Els clubs no es volen fer rics,
però tampoc els agrada perdre diners.
P.: Com és la relació amb els clubs?
À.V.: Nosaltres treballem colze amb colze. Conec els clubs, m'expliquen
els seus problemes i intentem adaptar les curses i les categories
al gust dels clubs, i això fa que treballin coneixent el que han de
fer i volent fer-ho. A més, nosaltres som una federació oberta.
P.: A l'hora d'ajudar un pilot, quan veieu si és bó?
À.V.: Quan vaig començar amb les motos ja vaig veure els nanos que
teníen ganes. Hi ha pilots que els dones una moto, parlem de velocitat,
i n'hi ha uns que donen més gas que uns altres. És curiós. Ho porten
dins.
P.: Però no tothom té els diners necessaris per comprar-se una
moto.
À.V.: No, i nosaltres ajudem. Fa tres anys que no només no apugem
les llicències, sinó que mantenim els preus, quan a nosaltres cada
cop ens costa més tot, com ara les assegurances. Nosaltres som la
federació que fa les llicències més barates d'Espanya, gairebé al
gust del consumidor.
P.: Per quin fet diferencial destacaria més la Federació Catalana
de la resta de federacions?
À.V.: Nosaltres som una federació hiperactiva. No ens manca cap especialitat.
Un pilot de moto, de la categoria i modalitat que sigui, aquí té la
seva Copa i el seu Campionat.
P.: Ara que ho diu, quina relació hi ha amb les altres federacions?
À.V.: És perfecte i cada vegada ens estem preparant més per estar
ben situats a la Federació Espanyola. Una de les tasques d'aquests
quatre anys és que teníem molt poc poder específic a Madrid, quan
la FCM es mereix estar en un altre lloc. Ara ho tenim molt bé per
treballar.
P. Com a president, quin és el tema que més el preocupa?
À.V.: Les imprudències a la carretera. Quan vivia el món de la competició
em vaig adonar de les imprudències que jo mateix havia fet a la carretera,
quan anar a fer unes tandes en un circuit és molt fàcils. Entenc que
a la gent que no ho ha provat li costi d'entendre. Quan ho proves
deixes de fer el burro entre els cotxes. Per això, nosalttres fem
categories com la Federació Catalana de Sèries, les FCM, que són amb
una llicència econòmica i on participa qualsevol moto de carrer.
P.: L'objectiu seria que tot motorista que va pel carrer estigués
federat?
À.V.: L'objectiu seria aquest. El que passa és que això està lligat
amb un dels nostres propers objectius: buscar un àrea del motor on
poguéssim aglutinar totes les especialitats. On es pogués anar el
diumenge, i aquests que estan a la carretera poguessin participar
d'una manera més accesible i provar els circuits.
P.: Perquè creu que a Catalunya hi ha tant bons pilots?
À.V.: Perquè hi ha molts clubs que fan curses i preparant als pilots.
El secret és que a Catalunya hi ha molta gent que li agrada aquest
esport i que hi treballa, i fan curses i això fa que hi hagi nois
que corrin i sempre anem avançant.
P.: De ben segur que deuen haver ajudat els èxits aconseguits per
pilots com Crivillé, Checa o Alzamora, oi?
À.V.: Els seus èxits han estat molt positius. Han fet que es miri
més el motociclisme i que més gent s'interessi per un esport en què
es pot arribar a ser campió del món. Els seus èxits han creat afició
i crec que tot plegat ha estat boníssim per la Federació i el motociclisme
en general.
P.: Quins consells donaria als joves pilots?
À.V.: A la gent que comença li diria que no vulgui començar essent
campions del món, que vinguin a gaudir i divertir-se. Quan t'ho passis
bé ja hi haurà qui veurà les teves possibilitats i creurà en tu. Crec
que s'equivoquen els pares que porten un fill i es pensen que serà
campió del món, que es podrà viure d'ell. No hi crec en aquest sistema.
S'ha de portar el fill a gaudir, i ha de gaudir tota la família, que
és el que a nosaltres ens anima a continuar.
P.: Hi hauria alguna edat?
À.V.: La pràctica del motociclisme no té edat. Aquí hi ha nens que
tenen llicència amb cinc anys i em sembla que el més jove tenia tres.
Si gaudeixen és bo. I n'hi ha que el seu pare se la treu amb deu i
no s'ho passen bé.
P.: Què en pensa del tema dels joves amb ciclomotors. Es diu que
espatllen la imatge del 'motard'?
À.V.: Són els nostres enemics. Molts d'aquests que van pel carrer
no podrien participar a les nostres curses perquè fan massa soroll.
Es pensen que amb més soroll, la moto correrà més. I si vinguessin
a les curses veurien que no és així, que cor- ren molt menys. Aquests
joves són els que fan mal al nostre col.lectiu. A més, el que em fa
més ràbia és que no són ni motoristes. És un pas previ per ser automobilistes,
i en canvi deixen la mala imatge mentre van en moto. Crec que el que
ens ha fet més mal són les imprudències que han fet per la carretera
i per la ciutat.
P.: Així, doncs, com veu el futur del motociclisme català?
À.V.: El veig bé. Crec que es pot arribar molt amunt. Que podem tornar
a fer una fornada de pilots a totes les especialitats. Amb l'enduro
és insultant la diferència que hi ha amb la resta de l'Estat i fins
i tot amb França i Itàlia hem guanyat el Mundial júnior i el més gran
tenia 19 anys. Al Campionat d'Espanya per autonomies tan guanyem en
sènior com en júnior. En trial guanyem el Campionat d'Espanya d'Autonomies
contra pilots professionals amb pilots cadets. En motocròs és on estàvem
fluixos, però ja comencem a tenir les graelles plenes. I en pilots
grans tenim el Vico, que està arrassant i que pot fer-ho molt bé al
Mundial de 500, així com l'Alonso o el Llança. I en velocitat hem
posat el Toni Elías, que fa dos dies el veiem anar amb una scooter
amb una 50 i el tenim al Mundial de 125…
P.:
I el tema de les marques?
À.V.: Jo
sóc dels qui pensa que les marques -Yamaha, Honda, Kawasaki o Suzuki-
ajuden poc a les federacions. Igual no s'adonen de la nostra tasca.
Sort dels tallers, els concessionaris i marques de segon ordre que
estan treballant amb els nanos. Ho fan sense el recolzament de la
gran marca, per fer campions. Jo dono les gràcies a tots aquests tallers
que porten nanos a les competicions.
Els
inicis de Carles Checa
No tots els pilots vénen al món amb una moto sota el braç. En Carles
Checa és un bon exemple. Àngel Viladoms va conèixer a l'actual pilot
de Yamaha a Sant Fruitós. Concretament, en una corba que hi ha propera
a un pont. "Allà vam veure un nano que feia imprudències. Li vam cridar
l'atenció i li vam dir: escolta, nosaltres som del Motoclub Manresa,
treu-te la llicència i podràs fer això en una pista. I ell va contestar
que si li pagàvem s'ha la treia l'endemà". I no només li van pagar,
sinó que li van arribar a comprar una moto amb una colla d'amics.
Començava així la llegenda d'un dels nostres grans pilots.
Qüestionari motard
Una especialitat: M'agrada tot, però vinc del món de la velocitat,
que és el que més m'agrada i em diverteix. Em diverteixo amb tot el
que tingui dues rodes
Un pilot: No tinc cap preferència. Tenia un que era el Checa. M'agrada
que nanos com l'Elías, l'Oliver, el Gregorio Lavilla o el Sete Gibernau
estiguin dalt de tot. A mi em va semblar que el Checa podria ser el
nou Freddy Spencer
Un circuit: El circuit de Calafat és el que ha fet més campions. Ara,
el Circuit de Catalunya ha pres el relleu, però Calafat continua sent
on es fan més proves, on es pot entrenar més. És d'on han sortit més
pilots
Una marca: M'agraden totes. He corregut amb Ossa, Bultaco, Montesa,
Derbi… He estat amb totes les marques i hi ha temporades que m'agrada
més una que altra Una cilindrada: Sempre m'han agradat les cilindrades
grans, encara que entenc que les petites són molt divertides i necessàries
per arribar a les grans. I que és tan difícil guanyar la gran com
la petita
