Socialització a través de l’esport: un exemple de treball multidisciplinar

Que l’esport és un mitjà de socialització i una alternativa als diferents estímuls de l’entorn és innegable. Però és necessari que el nostre esport es vagi actualitzant i respongui a les necessitats dels joves d’avui, que vagi omplint el buit valòric que sovint es satisfà al carrer o amb una consola de play station.

Text: Marcel·la Herrera Garin

La alternativa

Existeix a la comarca de la Selva, província de Girona una alternativa a les típiques escoles esportives, on es privilegia la formació de nens i joves; atorgant valor a la formació integral i al treball interdisciplinar. Las tardes de la comarca s’omplen de xicots de entre 7 a 20 anys procedents de diferents països: Ghana, Gàmbia, Nigèria, Marroc, Mèxic, Veneçuela, Catalunya, i és a partir de la pràctica del futbol, on entrenadors junt a disciplines tant diverses com: gimnàsia esportiva, aeroboxing, ping-pong, escacs, psicologia esportiva, porten a terme la seva tasca. Demostren a la pràctica que nens ben motivats posseeixen una energia infinita amb la cual poden avançar i formar equips tan bons com els més populars i que poden ser feliços en la pràctica d’ un esport competitiu.

“La pràctica de l’aeròbic, per exemple, permet al jugador un entrenament complementari de la seva coordinació visual i motora”. També “la pràctica de l’escacs li ensenya estratègies cognitives per superar problemes i donar solucions creatives”, és el pensament dels components de l’equip interdisciplinar. Al mateix temps l’aspecte psicològic com: concentració, motivació, lideratge, comunicació al terreny de joc, es tractat en sessions setmanals, com una manera d’ampliar el marc de referència que té un xicot que ingressa a una escola de futbol.

La reflexió

A aquest any europeu per mitja de l’esport que n’està ple de bones intencions, veure exemples pràctics de la socialització i integració de nous col·lectius per mitjà de la pràctica esportiva és motivador. L’alternativa a l’esport merament competitiu que sovint juga amb els somnis de nens i joves i amb el temps d’entusiastes pares que acompanyen, de vegades sense límits, els seu fills, es quelcom per a la reflexió de moltes escoles i institucions esportives que veuen al nen com un adult en miniatura.