Autor: Marcela Herrera Garin
Màster en Psicologia de l’Esport
Coordinadora Grup de Treball Iniciació Esportiva (COPC)
Presidenta AEMPE
Un dels focus on apunta l'entrenament psicològic aplicat des de la Psicologia de l'Esport és la utilització de les habilitats mentals i emocionals per a millorar o augmentar el rendiment humà.
Una persona pot desitjar desenvolupar el seu potencial per arribar al màxim nivell possible o simplement desitjar incrementar els beneficis d'una pràctica de temps lliure. La psicologia de l'esport ajuda als genets a clarificar les seves metes personals i a assolir-les.
Existeix gran quantitat de bibliografia relacionada amb el tracte amb el cavall, la seva personalitat, la relació del genet amb el cavall, etc. Sens dubte que la formació d'un bon genet exigeix un exhaustiu coneixement del cavall, una preparació física i tècnica segons sigui la disciplina escollida; però en moltes ocasions es descura la preparació psicològica del propi genet/amazona.
La psicologia es troba present en diferents moments de la pràctica. Es poden citar per exemple alguns aspectes relacionats amb la preparació psicològica del genets:
- Els genets tendeixen a ser extremadament autoexigents amb sí mateixos. El seu diàleg intern generalment l’ enfoquen als aspectes negatius de la seva pràctica. L'objectiu d'un entrenament psicològic seria reprogramar aquest llenguatge i orientar la seva atenció als aspectes positius de l'entrenament i la competició.
- Cada moment de la munta requereix prendre decisions i per aquest motiu es generen constants dubtes. L'objectiu seria maximitzar la capacitat d'anàlisi i lectura de les situacions per a generar respostes adequades als diferents moments de la represa.
- Quant a la presa de decisions i la responsabilitat que comporta aquest esport, també se'ls ensenya que aprenguin a gestionar els seus errors, enfocant-los amb perspectiva, buscant solucions i aplicant-les activament.
- El treball amb les sensacions també permet actuar des del costat no verbal i menys analític que comporta el domatge clàssic, és a dir, autoregular els diferents músculs del cos per a enviar els senyals adequats al cavall: relaxació, tensió per a realitzar algun moviment, etc. En resum, que el genet i l'observador percebin fluïdesa en els moviments.
- Detectar on està la fallada: en l'estratègia, en la sortida, en la tensió física, en estímuls externs. Si ho detectem i fem conscient a l'esportista d'ells tindrem eines per a treballar la causa i reorientar el treball individual.
- Aquest és un esport que exigeix moltes repeticions i un ardu entrenament; per aquest motiu també són importants les pauses, saber quan descansar i privilegiar la qualitat de l’entrenament. D'aquí la necessitat d'una correcta planificació que inclogui els rituals previs i la detecció dels punts de referència per a evitar distraccions innecessàries.
L'entrenament psicològic ha d'ajudar a protegir la construcció mental dels genets per a tenir una base sòlida on donar-se suport si existeixen variacions en l'estat d'ànim del cavall. Reforçar les sensacions positives per a mantenir el punt òptim de tensió i relaxació quan es munta i executen els moviments previstos. Que vegin, construeixin i actuïn segons la planificació portada a terme en els entrenaments.
L'entrenament psicològic finalment ha de buscar que els esportistes aconsegueixin control, regularitat i consistència en les seves accions; que simplifiquin les seves respostes i que apuntin al autocontrol de les seves sensacions.
